poema

EL POBLE

(1956- 1958)

El poble és un vell tossut

és una noia que no té promès,

és un petit comerciant en descrèdit,

és un parent amb qui vam renyir fa molt de temps

El poble és una xafagosa tarda d’estiu,

és un parapet damunt  la sorra

és la pluja fina de novembre.

El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les batides,

És el petit disfici del diumenge a la tarda,

És la familia com a base de la socitat futura,

És el conjunt d’habitants, etc.,etc.

El poble és el meu esforç i el vostre esforç,

És la meva veu i la vostra veu,

És la meva petita mort i la vostra petita mort.

El poble és el conjunt del nostre esfoirç

I de la nostra veu

I de la nostra petita mort.

El poble és tu, tu i tu

I tot d’altra gent que no coneixes,

I els teus secrets

I els secrts dels altres.

El poble és ningú.

El poble és tot;

El principi i la fi

L’amor i l’odi

La veu i el silenci,

La vida i la mort.

SIGNIFICAT:

L’autor  defineix el poble parlant o reflexant-ho en la qüotidianitat i els elements de la natura i de la vida de les persones,: sentiments, estats personals, mort, esforç…

AUTOR:

L’autor d’aquest poema és Miquel Martí i Pol va naìxer  a la Roda de Ter en 1929 és , sense dubte, el poeta més llegit , concegut i estimat de la poesía catalana contemporània.

La seva és una poesía d’arrel autobiográfica marcada per la malaltia i pels trets històrics que li han tocat de viure.

Ha rebut diveros premis, com el premi de la Crítica 1978 per  L’estimada Marta i el premi Ciutat de Barcelona 1981 per  L’àmbit de tots els àmits.

L’any 1991  va ser reconegut amb el  Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A 11 de novembre de 2003 va morir.

MOTIU DE PERQUÈ M’AGRADAT AQUESTA POESIA

M’agradat perque el poble es :

La gent del poble

Lo que li pasa i lo que sent la gent del poble

Son els fenomens naturals que li pasen al poble

En definitiva la vida es el poble 

  Allegra  1r A