EL POBLE
(1956- 1958)
El poble és un vell tossut
és una noia que no té promès,
és un petit comerciant en descrèdit,
és un parent amb qui vam renyir fa molt de
temps
El poble és una xafagosa tarda d’estiu,
és un parapet damunt la sorra
és la pluja fina de novembre.
El poble és quaranta anys d’enfilar-se per les
batides,
És el petit disfici del diumenge a la tarda,
És la familia com a base de la socitat futura,
És el conjunt d’habitants, etc.,etc.
El poble és el meu esforç i el vostre esforç,
És la meva veu i la vostra veu,
És la meva petita mort i la vostra petita mort.
El poble és el conjunt del nostre esfoirç
I de la nostra veu
I de la nostra petita mort.
El poble és tu, tu i tu
I tot d’altra gent que no coneixes,
I els teus secrets
I els secrts dels altres.
El poble és ningú.
El poble és tot;
El principi i la fi
L’amor i l’odi
La veu i el silenci,
La vida i la mort.
SIGNIFICAT:
L’autor
defineix el poble parlant o reflexant-ho en la qüotidianitat i els
elements de la natura i de la vida de les persones,: sentiments, estats
personals, mort, esforç…
AUTOR:
L’autor d’aquest poema és Miquel Martí i Pol va
naìxer a la Roda de Ter en 1929 és ,
sense dubte, el poeta més llegit , concegut i estimat de la poesía catalana
contemporània.
La seva és una poesía d’arrel autobiográfica
marcada per la malaltia i pels trets històrics que li han tocat de viure.
Ha rebut diveros premis, com el premi de la
Crítica 1978 per L’estimada Marta i el premi Ciutat de
Barcelona 1981 per L’àmbit de tots els àmits.
L’any 1991
va ser reconegut amb el Premi
d’Honor de les Lletres Catalanes.
A 11 de novembre de 2003 va morir.
MOTIU
DE PERQUÈ M’AGRADAT AQUESTA POESIA
M’agradat perque el poble es :
La gent del poble
Lo que li pasa i lo que sent la gent del poble
Son els fenomens naturals que li pasen al poble
En definitiva la vida es el poble
Allegra 1r A
