Ja estem en l'últim treball del curs, COM PASSA DE RÀPID EL TEMPS!! ja sabeu que fer, deixar els vostres poemes i explicar perquè els heu triat.
Per començar us deixe un poema de Joanna Raspall que va triar un alumne fa uns anys i explicava que li agradava perquè parlava dels llibres vells que pots trobar en les biblioteques i que a ell li agradava en sa mare anar a visitar.
ELS VELLS LLIBRES
Joana Raspall
Al
darrer prestatge
D’una llibreria
hi
havia dos llibres
que ningú llegia;
només
una aranya
els feia visita,
molt
respectuosa
amb la lletra escrita.
El
volum més gros,
De coberta blava,
D’un
tal abandó
sovint rondinava:
-
Tantes coses bones
que jo explicaria!
Tantes
veritats!
Tanta
fantasia!
L’altre
li va dir:
-
Els llibres fem nosa:
Ara la gent té
Una estranya cosa
Que
parla, que canta,
prement un boto.
Ja
no ens necessiten.
-
S’ho pensen que no!
No trigarem gaire
a tenir-ne de prova.
Mai
no els bastarà
cap màquina nova;
mirar
més enllà
sempre els farà falta.
I si
un dia arriben
a la part més alta
De
la llibreria
On nosaltres som,
Admirats,
creuran
Descobrir un nou món!
Tenia
raó...
O bé, no en tenia?
Potser
ho sap l’aranya
Que hi va cada dia.
SETEMBRE
ResponEliminaEl setembre anuncia
la tardor que s'apropa
cada dia.
Sota un cel d'un blau tendre,
la natura ens ensenya
a comprendre
que l'estiu que s'acaba
ha deixat tots els arbres
plens de saba
per passar la hivernada
sense cap por del vent ni
la gelada.
Com si fos un emblema,
pel setembre comença
la verema
i el pàmpol d'or convida
a renovar la força
de la vida.
Tornarem a l'escola,
que ja deu estar
tota sola
i amb els amics de sempre
celebrarem amb joia
el setembre.
Miquel Martí i Pol
Jo, Joan Eneic Cárcel González (1ESO A), he elegit aquest poema, per dos sencilles raons; ja coneixia el poema i al escritor perquè el nostre professor, ens va parlar d'ell, i ens va ensenyar aquest poema que m'agrada tant. El què siga tan bonic i m'agrade així han fet que l'elegisca.
SI PARLO DELS TEUS ULLS
ResponEliminaSi parlo dels teus ulls em fan ressò
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
Si parlo dels teus llavis em fan ressò
profundíssimes coves i ritmes de peresa.
Els teus llavis, tan pròxims com la nit.
Si parlo dels teus cabells em fan ressò
platges desconegudes i quietuds d'església.
Els teus cabells, com l'escuma del vent.
Si parlo de les teves mans em fan ressò
melicotons suavíssims i olor de roba antiga.
Les teves mans, tan lleus com un sospir.
Si parlo del teu cos,
del teu cos que he estimat,
només em fa ressò la meva veu,
i llavors tanco avarament els ulls
i em dic, per a mi sol, el secret dels camins
que he seguit lentament a través del teu cos
tan càlid com la llum,
tan dens com el silenci.
He escollit aquest poema de Miquel Martí i Pol perquè volia un poema d'amor , a més ja coneixia a aquest autor i es un poema preciós.
Martí Carreto Gallardo 1r ESO A
L'hivern
ResponEliminaJa arriba l'hivern!
Tot ell va vestit
de neu i de glas
de boira i de nit
Asseca les flors
i el fred va venir
el nas m'ha pintat
de color de vi
Jo hem pose l'abric
i vaig ben tapat:
no vull esternuts
no vull constipats.
Lo he elegit perque no era masa llarg i va ser un dels primers poemes que vaig veure en valencia
PAU GALLIFA TRONCH
EL BALL DE LES CASSOLES.
ResponElimina(Eduard Manyans)
Sóc un cuiner,
que remena les cassoles
faig bon menjar,
i tothom es llepa els dits.
Les cassoles en el foc,
van coent poc a poc
I fregeixo les verdures,
les patates i els fesols.
La he triat perque en eixe moment tenia fam i em va pareixer bonic.
Pau Díaz Vidal 1 ESO A
UNA ROSSA DE PAPER
ResponEliminaElla tenia una rossa
una rossa de paper,
d'un paper vell de diari
d'un diari groc del temps
Ella volia una rossa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia unarossa,
una rossa de paper.
Passaren l'ivern i l'estiu
la primavera també
també passà la tardor
dies de pluja i de vent
I ella tenis una rossa
una rossa de paper
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després
Però al carrer on vivía
però al carrer on visqué
les mans del poble es passaven
una rossa de paper...
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
ELISA DIES VALLS 1r ESO A
he triat aquest poema perquè m'agrada molt,a més ens el vam aprendre en el meu antic col.legi.
UNA ROSSA DE PAPER
ResponEliminaElla tenia una rossa
una rossa de paper,
d'un paper vell de diari
d'un diari groc del temps
Ella volia una rossa,
i un dia se la va fer.
Ella tenia unarossa,
una rossa de paper.
Passaren l'ivern i l'estiu
la primavera també
també passà la tardor
dies de pluja i de vent
I ella tenis una rossa
una rossa de paper
Va morir qualsevol dia
i l'enterraren després
Però al carrer on vivía
però al carrer on visqué
les mans del poble es passaven
una rossa de paper...
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
ELISA DIES VALLS 1r ESO A
he triat aquest poema perquè m'agrada molt,a més ens el vam aprendre en el meu antic col.legi.
L'HIVERN
ResponEliminaLa neu que neva,
la neu que baixa,
la neu que davalla.
La pluja que plou!
la pluja que cau,
la pluja que baixa,
la pluja que s'en va.
El calabruix que cau,
la pluja que ve.
El cim de l muntanya
blanca de la nevada,
blanca.
La neu que es fon,
fusa pel sol,
fusa cau l'aigua,
fusa.
La primavera que ve
el sol,les flors,també.
L'hivern que s'en va,
adéu hivern,
adéu...
CATALINA ARBONA
LAURA COLLADO LOPEZ 1r ESO A
He triat aquest poema perquè m'agrada el començ de la primavera,perque comença a fer més caloret,també perquè m'agraden les estacions de l'any.
BALLARINA NEGRA
ResponEliminaJo toque en tu la ràpida creixença
de l'arbre que ets, uns principis de selva,
ritus lunars, celeritats de fusta,
la sang veloç en allaus successives,
la saba en fils de nervis, de tendons
pertot arreu florint inesperats.
I encara més:com qui veu en el coure
el cor del llum, jo toque en tu la música,
contagiat i desbordat de sobte,
l'ull ancestral, l'originari riu,
la noció de corrents o vertígens,
tu, ritme sols i d'una pell que crema
tan sols tocant amb la punta dels dits.
En temps antic, gravats minuciosos,
hi havia aants, i torres, i merlets,
i amor intens de plant irreversible,
i rius molt grans, i florestes propícies.
Creuava els anys el renill d'un cavall
o com un nu de faig sota la lluna.
Aquest amor que per tu jo sent, fondo,
té en aquell temps l'arrel convulsa encara.
VICENT ANDRÉS ESTELLÉS
Irene Gimeno Navarro
-He triat aquest poema perquè em pareix molt bonic i té paraules que expliquen molt bé el missatge que vol transmetre amb el poema als lectors.
Pere Antoni Cano i Ferri va vàixer a València el 1964,és professor de geografia i història i ocasionalment d'Ètica.Després d'impartir classe per diferents instituts valencians,actualment exerceix a l'IES <> de Foios.
ResponEliminaÉs autor de la novel.la El Camí de Jordana,i coautor de l'adaptació de les cançons i poemes del Singspiel en dos actes,El Periple de Jordana o un Viatge musical de Mil Anys.
Ha escrit contes infantils i juvenils,teatre i poemaris,un dels quals és el present Geografies.
ISBN:978-84-15660-74-3
Editorial:Germania.
LA MAR
No escric a la mar sovint Nàixer i morir.
i és sempre allí,oblidada, Derivar-se en l'espai
atzarosa i primigènia, aquós i infinit.
esperant,
esperant-nos, Hui li escric.
úter antic,
ple de vida i de final,
el cicle constant,les ones.
Guaites la ratlla
i des de la pluja entres,
et lliures entre la bromera.
Oliver Vicent Abril Galotto 1 ESO A,he elegit aquest poema del llibre Geografies perquè el autor és amic de ma mare i tenim el llibre a casa i perquè de tots els poemes que he llegit del llibre aquest ha sigut el que més m'ha agradat.
Compreu-vos el llibre...
Pere Antoni Cano i Ferri va vàixer a València el 1964,és professor de geografia i història i ocasionalment d'Ètica.Després d'impartir classe per diferents instituts valencians,actualment exerceix a l'IES <> de Foios.
ResponEliminaÉs autor de la novel.la El Camí de Jordana,i coautor de l'adaptació de les cançons i poemes del Singspiel en dos actes,El Periple de Jordana o un Viatge musical de Mil Anys.
Ha escrit contes infantils i juvenils,teatre i poemaris,un dels quals és el present Geografies.
ISBN:978-84-15660-74-3
Editorial:Germania.
LA MAR
No escric a la mar sovint Nàixer i morir.
i és sempre allí,oblidada, Derivar-se en l'espai
atzarosa i primigènia, aquós i infinit.
esperant,
esperant-nos, Hui li escric.
úter antic,
ple de vida i de final,
el cicle constant,les ones.
Guaites la ratlla
i des de la pluja entres,
et lliures entre la bromera.
Oliver Vicent Abril Galotto 1 ESO A,he elegit aquest poema del llibre Geografies perquè el autor és amic de ma mare i tenim el llibre a casa i perquè de tots els poemes que he llegit del llibre aquest ha sigut el que més m'ha agradat.
Compreu-vos el llibre...
que bonic
Eliminasi a que es molt bonic
EliminaPere Antoni Cano i Ferri va vàixer a València el 1964,és professor de geografia i història i ocasionalment d'Ètica.Després d'impartir classe per diferents instituts valencians,actualment exerceix a l'IES <> de Foios.
ResponEliminaÉs autor de la novel.la El Camí de Jordana,i coautor de l'adaptació de les cançons i poemes del Singspiel en dos actes,El Periple de Jordana o un Viatge musical de Mil Anys.
Ha escrit contes infantils i juvenils,teatre i poemaris,un dels quals és el present Geografies.
ISBN:978-84-15660-74-3
Editorial:Germania.
LA MAR
No escric a la mar sovint Nàixer i morir.
i és sempre allí,oblidada, Derivar-se en l'espai
atzarosa i primigènia, aquós i infinit.
esperant,
esperant-nos, Hui li escric.
úter antic,
ple de vida i de final,
el cicle constant,les ones.
Guaites la ratlla
i des de la pluja entres,
et lliures entre la bromera.
Oliver Vicent Abril Galotto 1 ESO A,he elegit aquest poema del llibre Geografies perquè el autor és amic de ma mare i tenim el llibre a casa i perquè de tots els poemes que he llegit del llibre aquest ha sigut el que més m'ha agradat.
Compreu-vos el llibre...
El viatge a murcia va ser molt divertit , jo ja havia fet la majoria de les coses excepte padelsurf la barca a pedals i el donut .
ResponEliminaEl donut va ser el que més me va agradar perqué t'agafa una moto aquatica i vas molt rapid durant 3 o 4 minuts acabes sense notar el cul .
El menjar no estava molt bo peró hi havia vegades que si estava bo per exemple : la pizza i l'hamburguesa .
El viatge va ser fantastic .
MARC SALAVERT