Escriure no és sempre
fàcil, no es tracta sols d’anar ajuntant paraules. Cal pensar,començar, rellegir,
taxar... i continuar escrivint pensaments, idees, històries amb il·lusió, ganes
i amb esforç.
Vosaltres ho feu prou bé,
així que podeu anar deixant el vostres escrits i gaudirem d’ells.
Escrivint i llegint tots i totes aprenem. ENDAVANT!
I LA VACA VA SOMRIURE
ResponEliminaHavia una vegada una vaca especial, anomenada Margarida. Vivia en una fàbrica de llet amb moltíssimes més vaques. Margarida sempre estava trista, i en realitat no sabia per què. Treballava tots els dies sense descans.
Un dia un xiquet que passava amb el seu pare per la fàbrica, va vore a la vaca Margarida, i li va demanar al seu pare que si la podia comprar, perquè el xiquet notava que estava trista i li feia pena. Al final va convençer al seu pare i se la emportaren. El xiquet la va dur al prat per a que estiguera contenta. I als tres dies el xiquet li deia al seu pare: Es passa tot el sant dia caminant amunt i avall, pel prat engolint herbeta i, badoca, remugant.
Després d'observar a Margarida dues hores, el xiquet va saber el que la vaca volia. I el xiquet i el pare van portar a Margarida a la platja. Aquesta va començar a córrer, a botar les ones i la vaca va somriure.
Margarida 1r A
I LA VACA VA SOMRIURE.
ResponEliminaHi havía una vegada una vaca que era molt xicoteta. Vivía a un prat verd i el seu amo l'ordenyava tots els matins. Menjava herva del prat i aigua d'un llac.
Una vesprada, el seu amo es va anar a visitar a la seua germana Clara. Clara es trovava malalta, i per que es posara millor li va dur un formatge i una gerra de llet. Clara la va agarrar i es va menjar un troç de formatge.
La vaca com que veía que l'amo no tornava de ca la Clara va decidir anar a buscar-lo. Per la carretera anava tota sola fins que es va trobara un burret, el burret Tomàs. Tomàs li contava històries i ella les sentia. El camí se-li va fer curt i quan es va donar conte ja es trobava a la porta de la casa de Clara. Va esperar una mitja hora fins que va baixar el amo. I la vaca va somriure.
Alfonso Ortuño 1r A