Ja estem en l'últim treball del curs, COM PASSA DE RÀPID EL TEMPS!! ja sabeu que fer, deixar els vostres poemes i explicar perquè els heu triat.
Per començar us deixe un poema de Joanna Raspall que va triar un alumne fa uns anys i explicava que li agradava perquè parlava dels llibres vells que pots trobar en les biblioteques i que a ell li agradava en sa mare anar a visitar.
ELS VELLS LLIBRES
Joana Raspall
Al
darrer prestatge
D’una llibreria
hi
havia dos llibres
que ningú llegia;
només
una aranya
els feia visita,
molt
respectuosa
amb la lletra escrita.
El
volum més gros,
De coberta blava,
D’un
tal abandó
sovint rondinava:
-
Tantes coses bones
que jo explicaria!
Tantes
veritats!
Tanta
fantasia!
L’altre
li va dir:
-
Els llibres fem nosa:
Ara la gent té
Una estranya cosa
Que
parla, que canta,
prement un boto.
Ja
no ens necessiten.
-
S’ho pensen que no!
No trigarem gaire
a tenir-ne de prova.
Mai
no els bastarà
cap màquina nova;
mirar
més enllà
sempre els farà falta.
I si
un dia arriben
a la part més alta
De
la llibreria
On nosaltres som,
Admirats,
creuran
Descobrir un nou món!
Tenia
raó...
O bé, no en tenia?
Potser
ho sap l’aranya
Que hi va cada dia.
